El Berguedà i els refugiats (1936-1939)

Durant la guerra civil espanyola va tenir lloc un dels moviments de població més importants del segle XX. Milers de refugiats procedents de tot l’Estat deixaren casa seva a fi d’arribar a un espai molt més segur, com a Catalunya, un dels darrers territoris republicans a caure en mans dels insurrectes.

Ignacio Hierro, historiador de la guerra civil i el primer franquisme al Berguedà, investiga, especialment als arxius municipals, el perfil i la realitat viscuda pel gran nombre de ciutadans que hi serien acollits en aquesta comarca gairebé fronterera amb França i analitza els canvis provocats, des de l’arribada dels primers refugiats, a finals de 1936, fins a la conclusió de la guerra.

Ignacio Hierro (Llanes – Astúries, 1949), catedràtic d’Història jubilat de l’IES Guillem de Berguedà, ha publicat alguns textos relacionats amb l’ensenyament de les Ciències Socials. En l’actualitat, dedica bona part del seu temps a la recuperació de la memòria democràtica, havent publicat diferents articles sobre el període de la guerra civil i de la repressió durant el primer franquisme al Berguedà, així com els volums: La desmemòria històrica: la Guerra Civil, el primer franquisme i la repressió al Berguedà (1936-1945), i La dècada de les expectatives frustrades: el Berguedà (1930-1940), editats per Ed. La Patumaire, Berga, 2014 i 2015.