El Cas Campabadal

En Ramon Campabadal és un noi normal i corrent (a excepció d’un petit detall que ja esbrinarà el lector) que un dia és atropellat a una cruïlla de l’Eixample barceloní per un enorme tot terreny. Extremadament malfetit el traslladen a Urgències, on després d’unes quantes hores intentant salvar-li la vida, li acaben certificant la seva mort. En realitat, però, és viu. Justet, però viu. I malgrat els seus esforços per a fer-ho saber a tothom, ningú no s’adona fins a pocs segons abans de practicar-li l’autòpsia i tallar-lo en canal. “El Cas Campabadal” explica, amb una bona dosi de sarcasme i humor negre, el desenvolupament dels fets i com afecten aquests a la vida d’un munt de personatges involucrats: des del mateix Ramon Campabadal al metge que comet la relliscada inicial, passant pel president de la Generalitat, el forense i la seva ajudant, un advocat ambiciós i egòlatra, el conductor del cotxe, els pares d’en Ramon, la consellera de Salut i un director general d’hospital que té la seva ètica professional al mateix lloc on tracta els seus pacients com a proctòleg que és. Una història tan esgarriolosa com divertida que ens parla sense embuts de com pot ser de repugnant i hipòcrita la societat que ens envolta. Llepaifils i gent que us podeu escandalitzar amb un llenguatge sovint prou groller, absteniu-vos de llegir-lo. Pel que fa a la resta d’humanitat capaç de llegir en català, tothom és convidat a fer-ho.